Catàleg · Berliet
Berliet: els automòbils de Marius Berliet que venia l'Auto Garage Términus a Barcelona (1904)
Els Berliet de l'Auto Garage Términus (1904)
A Los Deportes, el 8 de maig de 1904: "Els dos automòbils Berliet de 24 H.P. que vam veure al Garage Términus, dels senyors Balet i germà, són ara d'excursió per provar les seves magnífiques condicions pujant les costes del Bruc. […] per seguir després la ruta cap a Puigcerdà."
Los Deportes, 15 de maig de 1904: "Se'ns diu que d'aquí a pocs dies arribaran a aquesta capital diversos automòbils Berliet, un de 40 H.P., un altre de 12 i un altre de 24, que es podran admirar a l'Autogaraje Términus dels senyors Balet Germans, instal·lat al carrer de València, número 290."
Més detalls a la història de l'Auto Garage Términus.
Qui va fundar Berliet? Marius Berliet i Automobiles M. Berliet (Lió, 1895–1901)
Gran empresa automobilística francesa que va prendre el nom del seu fundador, Marius Berliet, que va construir el seu primer vehicle rudimentari entre el 1895 i el 1896. Després de guanyar-se la confiança d'alguns simpatitzants que li van demanar més exemplars, va poder encarregar a Audibert & Lavirotte la fabricació d'un automòbil d'invenció pròpia, que inicialment havia muntat en un petit taller. La liquidació d'Audibert & Lavirotte li va permetre, el 1901, adquirir-ne les instal·lacions, augmentar la producció i constituir Automobiles M. Berliet, de la qual la família Berliet va continuar sent durant molt de temps la principal accionista.
El primer model Berliet (1895) era un vehicle amb algunes solucions notablement originals i és un dels pocs que no van recórrer als grups mecànics ja provats de De Dion o d'Aster. Tot el conjunt motor-canvi-transmissió, muntat a la part posterior sobre un bastidor auxiliar articulat amb el principal, es podia desmuntar sense separar-ne els components, com en els vehicles més moderns. Durant 2 anys els Berliet van portar motor bicilíndric monobloc refrigerat per aigua i canvi de 4 marxes. Entre les particularitats insòlites en aquell període hi havia l'escalfament previ de la mescla gràcies a la proximitat del carburador amb el tub d'escapament. Ja el 1901, després d'haver construït uns 70 exemplars dels models anteriors, Berliet va introduir un automòbil de 4 cilindres amb transmissió secundària per cadena: era el tipus 22 HP.
Els primers anys del segle van veure un gran desenvolupament de Berliet, que va viure el seu apogeu entre el 1906 i el 1907, en el moment del boom europeu de l'automòbil.
Berliet era a l'avantguarda amb una oferta de 5 models bàsics en diverses versions, que s'obtenien combinant amb intel·ligència només 3 mides de diàmetre interior dels cilindres i 2 mides de cursa. El model de la potència convencional de 40 CV existia en versions de 4 i 6 cilindres, mentre que el gran model de 6 cilindres i 60 CV podia incorporar un dispositiu d'aire comprimit prou potent per servir no només per a l'arrencada, sinó també per ajudar el motor en els moments de sobrecàrrega. En realitat, el Berliet de més èxit i difusió va ser l'automòbil mitjà tipus 22 HP, produït en versions amb transmissió per cadena o amb arbre de cardan i amb 4 mides diferents de bastidor, adaptades als diversos tipus de carrosseria. El motor tenia una cilindrada de 3.768 cc (100 x 120 mm) i una potència efectiva d'uns 35 CV. Van ser també els anys dels èxits esportius: el 1906 Bablot va obtenir el segon lloc al Tourist Trophy, cosa que va despertar molt d'interès a la Gran Bretanya. També el 1906, un representant de l'American Locomotive Corporation va arribar a França per comprar una llicència. La tria va recaure en el Berliet 40 HP, del qual es van cedir els drets per a una reproducció «legal» als Estats Units amb la marca Alco. L'acord va ser molt avantatjós per a Berliet, que va destinar-ne els ingressos a construir noves instal·lacions a Monplaisir, a prop de Lió, per substituir les d'Audibert & Lavirotte, que ja s'havien quedat petites.
Mentre que Alco aconseguia una certa glòria esportiva el 1910 en guanyar la Copa Vanderbilt, la participació de Berliet en les competicions, amb els seus models 60 HP (8,6 litres) i 80 HP (11 litres), no va ser tan afortunada en comparació amb les grans marques europees.
Des del començament de la Primera Guerra Mundial, Berliet va patir un cert conservadorisme: el model 14 HP (80 x 120 mm), de 4 cilindres en dos blocs, es va fabricar durant gairebé 10 anys sense grans modificacions.
Durant la guerra, els subministraments militars van impulsar un creixement extraordinari de les instal·lacions: la producció va arribar a 40 camions i 4.000 projectils d'artilleria al dia. Va caldre construir una nova planta en uns terrenys de 400 ha a Vénissieux, també als voltants de Lió. Entre el 1917 i el 1918 Berliet, a més de la seva pròpia producció, va construir més de 1.000 carros de combat amb llicència Renault.
Tanmateix, continuava la construcció d'automòbils compactes i ben resolts, dels quals es van presentar entre el 1919 i el 1921 dos nous models bàsics, amb motor monobloc de 4 cilindres: el primer va ser el 15 HP (80 x 130 mm), seguit el 1921 del més eficaç 16 HP, amb una cilindrada augmentada de 2.614 a 3.308 cc gràcies a un notable increment del diàmetre dels cilindres (90 x 130 mm). Tots dos motors, de vàlvules laterals, tenien culata desmuntable.
Poc després van seguir 3 models similars amb motors de 4 cilindres de vàlvules en culata, en els quals es generalitzava l'ús de frens davanters. Es tracta del 10/20 HP (1.159 cc, 62 x 96 mm), del 15/50 HP (2.500 cc, 78 x 130 mm) i del 23/70 HP (3.964 cc, 95 x 140 mm). Mentrestant, els camions havien passat del tipus C.B.A. amb transmissió per cadena, que es van distingir durant la guerra, al pesant de 3 eixos Sahara-Niger (anomenat així després d'una travessa d'Àfrica de 10.000 km a plena càrrega). El motor era de 6 cilindres de gasolina: Berliet va construir motors dièsel amb llicència Aero a partir del 1930, i el 1935 va adoptar les patents Ricardo.
Després de l'aparició d'un efímer automòbil de 6 cilindres amb vàlvules en culata, d'uns 2,5 litres de cilindrada (que va participar a la cursa de Le Mans del 1923), va seguir un període de replantejament durant el qual tots els Berliet van adoptar motors de vàlvules laterals. D'aquesta etapa és el model de 6 cilindres 14/40 HP, de 1.812 cc (62 x 100 mm), per al qual es va considerar suficient un canvi de 3 marxes; el cotxe es va produir del 1927 al 1931.
El descens de la producció d'automòbils va començar a mitjan anys trenta, malgrat la presentació del tipus 944 (1933) en diverses versions, amb motor d'1,6 o de 2 litres, de vàlvules laterals o en culata.
El 1938-1939 va aparèixer l'últim automòbil Berliet, el Dauphine 2 litres, amb suspensió davantera independent i canvi sincronitzat.
Tot i deixar de fabricar automòbils, Berliet no va aturar la seva expansió i, just després de la Segona Guerra Mundial, va incorporar una altra antiga empresa automobilística de Lió, Rochet-Schneider. La producció es va orientar cada vegada més cap als vehicles industrials pesants i els vehicles militars de tracció integral, en què Berliet sempre va ser a l'avantguarda, fins al punt de poder cedir llicències fins i tot a l'empresa britànica Alvis.
El 1964 tot el complex Berliet va ser adquirit pel grup Citroën-Michelin. Cap a finals del 1972 es va començar a parlar d'una possible concentració multinacional que reunís els recursos de Berliet, DAF i Scania-Vabis.
Font: motorgiga.com
Berliet 24 HP (1904): el de la prova Barcelona–Puigcerdà
Berliet 40 HP (1904)
A Los Deportes del 12 de juny de 1904 s'explicava que s'havia fet una festa per rebre un Berliet 40 H.P., i la notícia descrivia el vehicle d'aquesta manera:
"...La seva forma és la d'una limousine tancada, de magnífic aspecte i amb tots els avenços que la casa Berliet de Lió ha introduït en el seu model del 1904.
La carrosseria, negra amb filets daurats, fa un efecte sobri i elegant.
Al xassís s'hi veuen quatre velocitats diferents i marxa enrere, que han tingut alguna variació de detall en la palanca reguladora, i la quarta velocitat és en presa directa.
El carburador és un model nou anomenat extrasensible, i l'entrada d'aire es regula des del seient del conductor. El greixatge es fa automàticament amb un model nou.
Els coixinets són de boles i l'encesa es fa per magneto Simms-Bosch.
El motor, model nou tipus 1904, és de quatre cilindres amb vàlvules comandades (soupapes commandées) i desenvolupa una força efectiva de 45 a 46 cavalls.
La sortida dels gasos es fa per mitjà d'un tub que arriba a l'extrem posterior del cotxe i, per tant, no molesta mai ni el xofer ni els passatgers.
El radiador, sistema nid d'abeilles (niu d'abelles), contribueix discretament a l'elegància del conjunt del xassís.
Quatre grans fanals d'acetilè projecten una llum brillantíssima a molts metres per davant, i el gas lluminós es produeix en dos aparells ad hoc diferents.
El dipòsit de motonafta és instal·lat a la part posterior del cotxe, al costat de l'eix de les dues rodes del darrere.
Dos frens sobre el diferencial, totalment metàl·lics, queden a mà del conductor per mitjà d'una sola palanca i poden tancar en tots dos sentits, a més d'altres frens nous, també pneumàtics, que s'apliquen amb el peu sobre les rodes, absolutament silenciosos i protegits del fang i de la pols de les carreteres. Es podrien donar altres detalls que acreditarien la qualitat d'aquest cotxe, però els ometem per brevetat i perquè només són minúcies..."